 |
| Tina Parayre. Fuente: DiarioMédico |
Com es el Nadal a l’hospital?
No sabem que és el
nadal en un hospital. Estar ingressat en un temps així com el nadal on vols
estar amb la família no és un sentiment positiu, aquest es multiplica, per
tant, nosaltres fem un esforç immens, sobretot en aquesta època de l’any, com
podria ser en carnestoltes, per demostrar que aquí també se celebren les festes.
Canviem les coses que podrien ser difícils, però diferents i que les puguis
recordar bé. El nadal és especial perquè no es només un dia com Sant Jordi, sinó
que es un seguit de dates seguides, un episodi gran de temps.
És important perquè
no només han de viure el sentiment ells, sinó que tot el grup de l’hospital ha
de viure les festes per contagiar als nens.
Quants nens participen a les activitats?
A les activitats
participen pocs nens perquè al majoria no poden sortir de l’habitació, només
son uns 10-15 nens en un hospital on són més de 300 habitacions. Encara que
també, tenim altres activitats que passen per les habitacions.
Com és ser voluntari a un hospital?
Ho vivim molt bé, és veritat que no tothom té vocació, al igual que no tothom està preparat per
ser periodista. Però no tot és blanc o negre, també tot i tenir vocació has de
tenir un procés per adaptar-te, el primer dia no serà el pitjor, ni l’últim el
millor. Els nens estaran al hospital estigui jo o no, per tant, si el que
estigui jo els hi ha que estiguin feliços a mi m’omple d’alegria i goig. El que
nosaltres ens emportem és que hàgim pogut canviar el dia a un nen. Per exemple,
avui ens em disfressat i ens hem creuat amb un nen amb una malaltia neurològica
en cadira de rodes, i ens ha vist i s’ha posat a riure.
Com ho viuen les famílies?
Per nosaltres el
pacient, no és “el pacient” la família és un nucli, on no només el nen està
malalt, sinó tots els altres. Moltes vegades sén els pares qui pateixen més i
els nens els qui animen, nosaltres els ajudem perquè tinguin un equilibri.
Es fan
menjars especials?
Qui té dieta lliure
menjaran escudella, gall d’indi i sopa de galets i qui no doncs menjarà el
mateix. S'intenta celebrar la festa tal qual es faria a casa.
Hi ha voluntaris els dies especials?
El dia 25 al matí
venim un grup que no fem cap tasca concreta, acompanyem al Pare Noel i anem per
totes les habitacions desitjant el nadal i repartint regals. Es molt comú que moltes
escoles ens porten nadales escrites pels seus alumnes i aquestes coses que són
tan senzilles no podeu imaginar com omplen de vida, i sobretot als pares al
veure que el seu fill està reben suport i amor.
El dia de reis es
tirar la casa per la finestra, l’estem preparant des de l’1 de novembre, ja que
cada nen té una bossa plena de regals personalitzats (alguns no poden caminar,
altres veure, o escoltar) I a més els nens que aquells dies no estan
hospitalitzats els convidem a l’auditori de l’edifici docent on també reben les
bosses i veuen els reis de Barcelona.
D’on
surten els regals per als nens hospitalitzats?
Aquests regals són tots de gent, de donacions, de
joguines noves a estrenar. No s’admeten joguines ja estrenades, encara que
estiguin en bon estat perquè no és pot anar netejant i això es un hospital. Són
joguines que poden ser utilitzades però aquí no podem donar joguines brutes a
nens ingressats. Afortunadament els reis existeixen en realitat. Tenim tot el
que necessitem dels del nens de menys 9 mesos (que són els primers pacients que
encara no han nascut i ja són pacients de l’Hospital) fins a 18 anys. La franja
de 13 en amunt són els que costen més. Perquè la gent és més fàcil comprar un
regal que per un noi o una noia que és complicat pensar que li regales.
Hi ha molta gent que dóna? O no és suficient?
Tenim dues habitacions plenes de caixes de joguines que
ens han anat arribant. No tenim un espai per fer això per tant quan acaben les
classes del Mir i allà anem exposant totes les caixes per temes i edats. Els
voluntaris i voluntàries, amb les llistes, van fent pàgines. Els nens
hospitalitzats perquè fins al dia 4 no es poden començar a fer paquets perquè
els nens que al matí no estan ingressats al vespre sí que hi són per tant
l’hospitalització és a última hora. És per això que hi ha bosses extres per a
diferents edats i diferents característiques. El que no pot ser és que arribin
els reies i no deixi res.
Es demanen més voluntaris durant aquestes dates?
El nombre de voluntaris és el mateix el 15 de desembre
que el 15 de gener. El que si que fem és una crida perquè el número de
voluntaris que hi hagi vinguin a ajudar. Hi ha entre 85 i 90 voluntaris si no
no podríem fer-ho.
Perquè la gent vol ser voluntària a l’hospital?
L’hospital té un atractiu especial. Un cop estàs aquí són
molt més les alegries que t’emportes que les tristeses. És addictiu, una bona
addicció. És molt gratificant. Fer el pallasso, cantant, i veure un nen riure i
estar tan content ja ho tens tot. Encara que la resta de gent hagi pensat,
aquestes estan com una cabra, aquest nen ja és el sentit del què estem fent.
Veure somriure la seva mare i el content que estava en aquell moment. El nen
s’ha de sentir estimat. El pots punxar però si ell sap que li estan fent una
cosa dolenta per evitar una pitjor el nen plorarà però no es rebotarà contra tu
perquè sap que ho fas pel seu bé. Que el nen sàpiga que venir a l’Hospital no
és dolent. Cada any es fa un concurs de dibuix. Cada any hi ha un tema. Fa uns
anys el tema era família. I molts nens van posar en el seu organigrama els
metges i les infermeres. Això vol dir molt.
Com ho viu un nen la seva malaltia?
Els nens té molt a veure el seu entorn familiar. El nen
veu amb molta més naturalitat la seva situació de malaltia que una persona
adulta. El nen necessita: no tenir dolor, tenir la seva família a la vora i que
els deixis jugar. Si el nen té aquestes coses el nen viu amb molta naturalitat
coses que per nosaltres serien insuportables.
És dur treballar amb nens malalts?
Aquí hi ha una paraula desterrada, aquesta paraula és:
pobrets. Perquè són molt valents, són petits valents. Treuen forces, juguen,
ballen, riuen… És una passada i si tu provoques aquest ambient, el nen ho viu
amb més naturalitat.
Hi ha escola a l’hospital Sant Joan de Déu?
Hi ha molt pocs nens que hi vagin a l’aula escolar. Són
els Mestres qui van per les habitacions.
Quins serveis hi ha a l’Hospital Sant Joan de Déu?
Un hospital és un poble, hi ha de tot. Hi ha cuiners,
electricistes, fusters…És com un poble, una bombolla autònoma perquè no calgui
anar fora. Hi ha coses que són necessàries. Per exemple, si necessites un electricista
perquè al quiròfan s’espatlla alguna cosa ha d’haver-hi algú que ho arregli
immediatament. Tothom és igual d’important. O si s’espatlla una persiana,
si s’espatlla, fa nosa però no t’aguantes. Però si estàs en un hospital
hi has d’estar tot el dia amb la persiana baixada, és molt dur perquè no veure
el sol que entra, i a sobre que estàs al llit avorrit, no saps si és de dia.
Des de fora es veu que a l’hospital hi han metges i infermeres, auxiliars,
portalliteres. Però també hi ha cambrers, servei de neteja. El menjar ha
d’estar ben presentat i bo perquè si no els nens no ho voldran, han d’haver-hi
pastissos d’aniversari. A un hospital sempre és un lloc diferent, però si és de
nens encara més, i com al Sant Joan de Déu, més que cap.
